abrivar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'presser, pousser'

RaimbAurMi3 20: mas non ai tort per que n'ai gaug, / qu'er us volers m'en abriva / e·m ditz que en autre non ponh

GirBornS 10,11: Mas so·m dechai, / Don fort m'esmai, / Car l'us semblans m'abriva lai / E l'autre·m desvia!

RaimMirT 17,52: Tornar volgr' e mon paës / … / Vas leis que tot las m'abriva

GuirRiqPadenPast 136,26: … / quar, a mon vejaire, / Amors vos abriva.» / «Toza, oc, esquiva.»

GlossItC 107: Abriva .i. abriviare.

b. a. alc. de [+ inf.] 'pousser qn à'

RaimbAurP 19,48: E s'ai dig que enojos, / Ma grans dolors m'en abriva

FolqLunT2 10,40: car fols volers nos abriva / de far so que no·s degra far

c. 'faire partir impétueusement, lancer, éperonner'

DaurelL 1275: Fon ben cregut e pros et essenhat; / Pueja cavals et a los abrivatz

DaurelL 1459: Ieu non creirai sia filh de joglar, / Que los cavals li vei fort abribar / E los ausbers vestir e despulhar

CroisAlbMa 203,54: E cant la gata·s virá e complic los passetz, / Lo trabuquetz albira e abriva sos gietz

d. 'menacer, assaillir'

LPrivManIC 57,21: E si retenguz per alcun sera, o colp non aura pogut far et aia abrivat o empench autre ab aquel coutel o espaza o fauso, pague xx sols en nom de pena a la cort.

e. 'faire progresser, encourager'

PAlvF 11,5: mas pus ylh [c.‑à‑d. Dieus] m'abriv' en valor / … / ben tanh dir a dreg per s'amor / so qu'al sieu poble a mestier

2. v. pr.

a. 'se hâter, s'élancer, se jeter'

RaimMirT 17,16: Qe tals amera tiran / Qe per mos bels diz s'abriva

FierB 3154: Can Rollan l'entendet, pauc non es forsenatz. / El punh tenc Durandart; vas luy s'es abrivatz

SDoucG 76v: Adoncs, totas ensemps, am gran tristor, s'abriveron e·l sol

SDoucG 82v: E aitan tost aquilli s'abrivet per seguir la

1380Pans3 sans contexte

b. 'déverser ses eaux'

GirBornS 38,52: … / De llai don s'abriva·l Nils / Tro sai on sols es colganz

c. 's'accroître, progresser rapidement'

RaimbAurP 9,2: Car vei qe clars / Chanz s'abriva / Dels aucels, e·l prims fremirs, / M'es douz e bels lor auzirs

GirBornS 63,14: E cossir me meravelhan / Quom s'es lo segles endurmitz / E com ben secca la razitz / E·l mals s'abriv' e vai pojan

GaucFaidM 16,23: q'amors s'abriv' e s'enanssa / ab honrar et ab servir

GaucFaidM 1,36: … / ans la deu be per totz temps mais honrar / car aissi·s tanh a fin leyal aman; / s'aissi no fai, sa dolors s'en abria [ms. abriva]

MontSartChabPérig 157,3: Coms de Tolsan… / Vejaire m'es que·l guerra recaliva / Del rei frances, e s'ara no s'abriva / Vostra valors, non es vera ni viva

BrevAmA 18443: … en la prezencia / De luy crido: «Viva, viva / Mossenher, on pretz s'abriva, / Fons de joy, fons de proeza, / …

BrevAmR5 29239: qu'amors s'abriv' e s'enansa / ab honrar et ab servir

d. 's'emporter'

RaimCornNoulCDeuxMss 24,24: E si per lor es nulha vetz torbatz, / Non sone mot ni s'ane malejan, / Que leu vezem qu'en ditz on fay son dan / Oms soumogutz, pueys que s'es abrivatz

OpDév4OpDévD 320,4: Car souen s'endeuen que la punchura [d']una mosca fay alcus homes abriuar en la blasfemia de Dieu

e. s'a. en [+ inf., + n.] 's'appliquer à'

PVidAv 41,14: D'autres afars es cortez' e chauzida, / Mas mal o fai, car en mos dans s'abriva

LanfCigB 12,20: Per qu'eu, qan chant, en chantar clar m'abriu.

BrevAmA 24715: E purgua sa cossiencia / E en tot be far s'abriva / E mal e peccat esquiva

f. 'se presser en foule'

SDoucG 32v: Si que paors era las cledas non fraissessan, per lo gran pobol que desus s'abrivava

SDoucG 78r: E corria totz le pobols, e am meravilloza devocion s'abrivavan sobre·ll sant cors, que per ren li armat non ho podian defendere.